El verb harmònic

Johanna Billing / Fito Conesa / Jack Davidson / Laia Estruch / Inés García / Dani Montlleó / Jaume Pitarch / Irene Solà / Richard T. Walker

A l’estiu de 2016, en una crítica musical dedicada a la reedició d’un disc de Bob Dylan, un crític de Rockdelux utilitzava la noció de «verb harmònic» per referir-se a la potencialitat narrativa del cantautor nord-americà. Més enllà de l’article, aquell concepte em va quedar gravat com una possible manera de crear certa comunió conceptual entre el format cançó i l’àmbit de les arts visuals. Mentre el verb sustenta la paraula, el llenguatge, la seva concepció harmònica connecta aquesta narrativa amb la càrrega emocional que es desprèn de la música.

El verb harmònic assaja un plantejament discursiu en què la cançó, i més específicament la veu musicada, s’erigeix en fil conductor d’una exposició que prioritza l’escolta com a principal estímul sensorial, i distribueix els continguts —els relats— segons una seqüència de fragments de temps breus: les cançons. Cançons que parlen dels llocs i de la gent, del territori i el paisatge, de fantasies marines, de la història de la música i, fins i tot, del context mateix de l’art contemporani.

Així, la mostra funciona com un disc en expansió física, amb temes de durada curta que es van donant pas i amb una aproximació gràfica, plàstica, que, com passa amb el disseny de la portada i del material complementari d’un àlbum, condensa tots aquells sons, totes aquelles històries, sota un imaginari visual concret.