Marina Núñez. Portes obscures

Portes obscures recull algunes obres i instal·lacions en què ressonen aires de malson: els protagonistes hi estan atrapats, cauen, fugen, canvien, moren..., segons narratives inversemblants, en situacions estranyes i contexts incerts, entre ombres o llums fantasmagòriques.

En ocasions les trames es desenvolupen en entorns paisatgístics, que mantenen certs aspectes iconogràfics associats al mite d’allò natural com a utopia, encara que un segon cop d’ull els mostra com a escenaris artificiosos –teatralitzats- en els quals es desenvolupa la tragèdia.

Els personatges, també idealitzats en cert grau per la seva bellesa, són tanmateix nítidament excèntrics –boges, cadàvers, monstres. Comparteixen certa inconsistència –física, psicològica- que els confereix una qualitat onírica, ja que es frustra, com en els somnis, el desig d’ordre i de conclusió.