DIEGO DÍAZ .

La xerrada va tenir lloc virtualment a través de video-trucada. Aquesta s’adreçava a l’alumnat de 1rt curs de l’Escola Politècnica de la Universitat de Lleida, amb l’acompanyament de les docents Rosa Maria Gil i Anna Maria Pi.

L’artista va iniciar la seva xerrada presentant-se i explicant breument als alumnes el seu posicionament artístic davant el disseny d’interfície. El seu treball artístic es desenvolupa conjuntament amb Clara Boj. Aquest activitat conjunta no parteix des d’un interès genuí pels aspectes purament tècnics o estètics del disseny d’interaccions, sinó que és moguda per la voluntat de comprendre el funcionament d’aquests sistemes i mecanismes, que operen a partir de les nostres interaccions i rastres digitals, des d’una perspectiva crítica i artística. L’objectiu de la seva pràctica és assenyalar les conseqüències personals, socials, polítiques i econòmiques que genera l’ús d’aquests sistemes de control de dades.

Un cop exposat el marc d’acció, l’artista va repassar i aclarir alguns aspectes teòrics a tenir en compte alhora d’endinsar-se en el tema específic en qüestió. Conceptes com “small data”, “big data”,… Des d’una vessant jurídica, comprendre en què consisteix el Reglament General de Protecció de Dades i quina funció real exerceix; Què és la Ciència de les Dades i quina importància té en el nostre sistema; i Algunes nocions bàsiques sobre Visualització de dades, entre d’altres qüestions.

Tot seguir va mostrar diversos exemples de produccions artístiques contemporànies que s’han elaborat dins aquest mateix marc temàtic.

Va presentar-los treballs referents com per exemple “24 HRs in photos” de Erik Kessels (2011), una gran instal·lació feta de totes les fotografies impreses que van estar publicades a Flikr en un dia, fent tangible la quantitat d’informació virtual que s’emmagatzema diàriament; “The Dating Brokers” de Joana Moll en Col·laboració amb Tactical Tech (2017), un projecte que consisteix en la compra de 1 milió de perfils de cites per 136€ on s’especifica informació molt personal d’aquest milió de persones, posant de relleu la mercantilització de la informació a esquenes dels usuaris; i “Forgot Your Password?” d’Aram Bartholl (2013), una col·lecció 8 llibres que contenen 4,7 milions de contrasenyes d’usuaris de Linkedin impreses en ordre alfabètic, així l’artista posa de manifest la vulnerabilitat de la nostra privacitat en l’àmbit virtual.

Posteriorment Diego Díaz va exposar-los un parell de treballs propis amb Clara Boj: “Data Biography” (2017) és un projecte en el qual els artistes es plantegen si seria possible elaborar una biografia personal fidedigne a partir de les seves interaccions i arxius digitals. Utilitzant un software espia, van poder accedir a tota la informació dels seus telèfons mòbils i van editar la informació extreta al llarg d’un any, en un conjunt de 365 llibres que conformen la instal·lació expositiva.

Arrel del projecte explicat, l’artista va proposar als alumnes un debat a partir d’una pregunta: Les empreses ens coneixen millor que nosaltres mateixos? Alguns alumnes van fer el pas de participar virtualment i es van exposar arguments a favor i en contra.

A continuació va presentar-los una darrera obra “Data Biopic” (Diego Díaz i Clara Boj, 2018): es tracta d’una peça cinematogràfica que vol narrar la vida íntima de la parella al llarg d’un any a partir del seu rastre digital. A partir de la informació emmagatzemada en els seus mòbils, les fotografies i la seva localització detectada pel GPS, recreen aquest període temporal, ajudant-se de les imatges extretes del Google Street View.

Finalment va llançar als alumnes una nova pregunta per debatre i concloure la sessió: Fins a quin punt a través d’aquest model digital les empreses no només arxiven les nostres interaccions, sinó que a més indueixen un comportament determinat?

Diego Díaz és doctor en belles arts per la Universitat Politècnica de València i professor a la Universitat Jaume I de Castelló en el grau de Disseny i Desenvolupament de Videojocs. Des de l’any 2000 treballa en col·laboració amb Clara Boj; les seves investigacions se centren en la redefinició de les dinàmiques de relació social que ocorren en els espais públics a través de les noves tecnologies. Actualment, Diego Díaz està treballant en el projecte Machine biography, una investigació sobre predicció de futurs possibles i biografies generades mitjançant tècniques d’aprenentatge profund, gràcies a la concessió de la beca Leonardo de la Fundació BBVA.

La Clara i el Diego han gaudit de residències de creació i d’investigació en institucions com ara Hangar, a Barcelona; Interface Culture Lab, a Linz (Àustria); Symbiotic System Lab, a Kyoto (Japó), i Interaction and Entertainment Research Center i Mixed Reality Lab, a Singapur. Entre altres distincions han estat premiats amb la Beca d’Investigació Alfons Roig de la Diputació de València, el 2006, i amb l’incentiu a la producció en la competició internacional Vida 13.2 Arte y Vida Artificial.

Les seves obres, instal·lacions, vídeos i investigacions s’han presentat en festivals i exposicions internacionals, com ara Identidata (Azkuna Zentroa Alhóndiga, 2019), Bibliotecas Insólitas (La Casa Encendida i Ars Santa Mònica, 2018), Transmediale 2010 (Berlín, Alemanya), MobileFest09 (Sao Paulo, Brasil), New Monsters (Lille, França), Ars Electronica 08 (Linz, Àustria) Banquete (ZKM, Karlsruhe, Alemanya), Big Day Out (Austràlia), ISEA06 (San Jose, Califòrnia), ISEA04 (Kiasma Museum, Hèlsinki), Feedback (La Laboral-Gijón), Daejeon Museum (Corea del Sud), etc.

22.03.2021 | 15.00 h | Xerrada virtual

En col·laboració amb el Centre d’Art La Panera i l’Escola Politècnica de la Universitat de Lleida

Assistents: 27 alumnes de 1r curs de l’Escola Politècnica de la Universitat de Lleida, Rosa Maria Gil i Anna Maria Pi (Professores de l’Escola Politècnica de la Universitat de Lleida)